La passió d’un “tàndem poètic”, Marian Raméntol Serratosa i Cesc Fortuny i Fabré sota la mirada d’Albert Lázaro

No em sembla gaire agosarat considerar que en Avui fosquejo morta trobem la constatació de la maduresa poètica que Marian Raméntol ja havia demostrat en les seves darreres composicions, i que en El silenci plou sobre les pedres Cesc Fortuny s’assenta en una poesia menys hermètica –potser caldria matisar aquest adjectiu–, més “metafísica” que la que ens havia presentat fins ara, i esdevé més proper al lector, la qual cosa vol dir, en altres termes, que ell també ha assolit la seva maduresa poètica, potser ajudat pel fet d’expressar-se en la seva llengua materna; sense deixar enrere, però, aquella visceralitat que caracteritza d’una manera tan potent la seva obra.

LA UNITAT DE DOS, LA DIVERSITAT D’UN

Pròleg d’Eduardo Moga, de la doble publicació dels poemaris «Avui fosquejo morta» de na Marian Raméntol, i «El silenci plou sobre les pedres» d’un servidor. L’edició va còrrer acarrec de la editorial Alva Eno.